EL NEN ADOPTAT A L ESCOLA.

Treballar el tema dels orígens a l’aula.

Avui en dia, cada cop més parelles esdevenen família gràcies a un procés d’adopció.
A vegades, els mestres tenen dubtes sobre com tractar el tema dels orígens a l’aula. Es important no negar les diferencies: si un nen té la pell negre, té la pell negre; si té els ulls axinats, els té axinats. No cal dir cap altre cosa quan és una evidencia. En canvi, és bo poder parlar de les diferencies físiques que existeixen entre els individus i de les diferencies ètniques que existeixen al voltant del mon.
 Però lo més interessant és poder parlar amb els petits sobre les funcions dels pares.  Què fa que algú esdevingui pare o mare? L’embaràs i el part? O més bé, la capacitat d’una parella de cuidar i protegir el seu infant?
Per treballar aquests temes, tenim a la nostra disposició molts contes infantils que tracten del tema. Aquí us facilito alguns contes que em semblen especialment adients per parlar-ne, però n’existeixen molts més…

          
Les dificultats escolars.

Els pares de nens adoptats es preocupen sobre els progressos dels seus fills en els aprenentatges. Desitgen que els seus fills tinguin el mateix nivell que els altres nens de l’escola i que vagin tard en l’adquisició dels coneixements. Aquesta és una preocupació natural i comprensible, que no és per rés exclusiva dels pares de nens adoptats.
Per una gran majoria dels nens adoptats, tot va bastant bé a l’escola. Però és cert que en els nens adoptats, existeix una major probabilitat de tindre dificultats d’aprenentatge i de concentració.
Si les dificultats apareixen a nivell escolar, hem de tenir present:
-        El pes del sentiment d’abandó, que està a l’origen de la historia d’aquests nens.
-        Del patiment i vulnerabilitat de una carència afectiva en certs moments de la vida.
Existeix un lligam entre les carències afectives de la petita infància, la capacitat d’aferrament i el desig d’aprendre. Un aferrament sòlid és fonamental per poder anar cap endavant en  els vincles (mestre, companys i amics de classe), però també en els coneixements i els aprenentatges. No podem separar cervell i sentiments, raó i emocions.  Un nen que no se sent segur en els seus lligams afectius pot mostrar dificultats en dedicar-se i concentrar-se en les tasques escolars o les tasques domèstiques. És així com alguns nens poden oposar-se o resistir-se als aprenentatges, tot i tenir capacitats.


D’altra banda, els nens poden expressar el seu malestar a través de comportaments de lentitud, de passivitat, de falta de concentració, tendència al somieig…. Davant d’aquests símptomes, els mestres i pares poden tenir dubtes sobre les dificultats d’atenció i de concentració i poden formular  sospites de TDAH. Però cal ser curosos i no confondre capacitats intel·lectuals amb funcionament psíquic amb un bon diagnòstic.



El consell que sempre dono és deixar temps al nen i respectar la seva edat afectiva, que a vegades pot estar en gran desajust amb la seva edat cronològica o amb el seu desenvolupament cognitiu. Un nen que no rendeix a l’escola no vol dir que sigui inintel·ligent. Cal mirar més enllà de les notes i de la conducta a l’aula i esbrinar què li passa en aquell nen. Una ajuda professional pot ser útil en aquests casos.  

·     
Al tanto amb les nostres actituds com a pres.  
Tots els pares vivim amb inquietud el fet que el nostre fill tingui dificultats a l’escola. Però hem de tenir present quina és la nostra funció com a pares. Que seria, entre altres, donar-li esperança i confiança. Els nens percebeixen les nostres expectatives i poden notar la nostra preocupació o decepció.  Els nens poden sentir-se llavors com fills poc gratificants per els seus pares i això evidentment no ajuda a tenir una bona autoestima.
A vegades, aquestes situacions poden desencadenar un clima de insatisfacció mútua entre pares i fills i una espiral negativa amb sentiments d’impotència, de fracàs personal i de decepció per part de tots. Cal intentar conservar una imatge positiva dels fills. És important en aquest sentit ajudar-los a que tinguin èxit en algun àmbit (escolar, esports, música, artístic, etc.). Els nens necessiten sentir-se satisfets de lo que fan i que els pares estiguin orgullosos d’ells.

·     
Com podem ajudar-lo?
Primer cal diferenciar les dificultats psíquiques de les cognitives. Si l’àrea emocional es troba afectada, es podrà proposar un tractament al nen orientat a una major comprensió i acceptació de la seva historia personal tot i ajudant a una major maduració de les seves capacitats psicoemocionals, així com visites amb els pares per ajudar-los en el tracte amb el fill.

Una estreta col·laboració entre pares, mestres, pediatres, psicòlegs, etc. és necessària. Això ens permet ser coherents i reunir tots els nostres esforços en la mateixa direcció.



Jasmine Gregori Le Du. Psicòloga col.nº 13.834. Tel: 651 498 576. 

Email: jasminegregori@gmail.com


Entrades populars d'aquest blog

Eixample Respira: manifestació divendres 26 de febrer després de l'escola!

Casals vacances d'octubre 2019

CAP DE SETMANA COLÒNIA 2020